L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurològica que afecta al sistema nerviós central. Les fibres nervioses estan envoltades i protegides d'un material compost de proteïnes i greixos anomenat mielina, que facilita la conducció dels impulsos elèctrics entre les fibres nervioses. Amb l’EM, es perd la mielina en múltiples àrees deixant, en ocasions, cicatrius (esclerosis). Aquestes àrees lesionades es coneixen també amb el nom de plaques de desmielinització.

 

 

La mielina no només protegeix les fibres nervioses, sinó que també facilita la seva funció. Si la mielina es destrueix o es lesiona, l'habilitat dels nervis per conduir impulsos elèctrics des del cervell i fins ell s’interromp i això produeix l’aparició de símptomes, que poden ser molt amplis i variats y afectar de manera diferent en cada cas. Afortunadament, la lesió de la mielina és reversible en moltes ocasions. 

 

 

A Espanya hi ha més de 40.000 persones que conviuen amb l’EM, 7.000 a Catalunya. Es tracta de la segona causa de discapacitat neurològica en persones d'entre 20 i 40 anys, i sol afectar més a dones (70%) que a homes (30%). Són molts els descobriments sobre aquesta malaltia i la investigació continua oferint nous i millors tractaments, el que implica una major qualitat de vida per a les persones amb EM. 

 

 

Tot i que la causa exacta de l’EM es desconeix, molts científics creuen que la destrucció de la mielina és el resultat d’una resposta anormal del sistema immunològic cap al propi organisme. Normalment, el sistema immunològic defensa l’organisme d’”invasors” aliens com per exemple els virus o bactèries. A les malalties autoimmunes,  l’organisme ataca sense avisar el seu propi teixit, i a l'EM la substància atacada és la mielina. No és contagiosa, heraditària ni mortal, i la seva evolució pot ser molt variada en cada persona. 

 

 

Fonts: Federación Española para la Lucha contra la Esclerosis Múltiple i Fundació Esclerosi Múltiple